Els acrònims RSS, XML i els mots sindicació, agregador i feed ens resulten extranys el primer cop que els llegim, escoltam o en parlam. Molts cops un intenta explicar a una altra persona el significat, el funcionament d’aquests arxius i el desconcert és aboslut, tant que fan por la majoria de vegades.

Però en definitiva no són més que nous formats d’arxius que han sorgit en els darrers temps tal i com vàren sortir fa un temps HTML o XHTML. De fet aquest escrit és per mor del desconeixement de molts lectors de weblogs i nous bloggers de l’ús que en poden fer i de les avantatges que aporten.

Començam amb els RSS. Aquest és un format d’arxiu de la família XML desenvolupat específicament per a llocs de notícies i weblogs que s’actualitzen amb freqüència i mitjançant del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. A això se li diu sindicació.

Els programes que llegeixen i presenten fonts RSS de diferents procedències es denominen agregadors.
Un agregador és un sistema que recull els titulars dels posts, apunts o articles dels blocs que abans haurem escollit d’entre els més interessants per a nosaltres, de forma que la consulta dels nostres blocs preferits no s’hagi de fer entrant a cada una de les pàgines sino amb una consulta centralitzada on es veuen tots els darrers escrits de cada un dels blocs.

El fet de “subcriure’s” als blocs i llegir-los mitjançant un agregador es denomina sindicar.
Els agregadors es poden comparar més amb un programa de correu web que no amb un navegador i solen constar de dues columnes. Una columna amb els llocs d’internet on estem sindicats i a l’altra la llista dels títols i els texts dels darrers posts de cada un dels nostres blocs sindicats.

Els feeds són les planes en format XML que arriben als agregadors. Feed, del anglès alimentar, és la forma de denominar als enllaços RSS o Atom, que amb formats com XML o RDF permeten als agregadors recollir els titulars dels posts, apunts o articles publicats als weblogs.

L’Atom és un format per definir el mateix que els RSS però com molts cops passa amb aquestes coses, surten a la llum perquè algns creuen que es poden millorar les coses i desenvolupen nous formats d’arxius. De totes maneres seguiré parlant dels RSS.

Fins aquí he parlat dels formats, els agregadors i la sindicació però ara vé el darrer pas, emprar un programari que faci que tot plegat sigui més còmode i visible pels nostres ulls.
Existeixen vàries opcions, des d’emprar un programai instal·lat al nostre ordinador o bé emprar una aplicació via web. Aquí torna a existir la similitud entre el correu web, que podem llegir via web o descarregar-lo al nostre ordinador.

Però seguint amb els RSS parlarem del que està més extès, l’ús dels programes via web per llegir blocs.
Existeixen programes com Bloglines, Feedness, Rojo, entre molts d’altres que permeten obrir un compte amb suscribcions personals a fils XML.
Personalment utitlitzo Bloglines i va força bé, de totes maneres la blogosfera (comunitat formada per tots els blocs) és força activa i cada un de nosaltres utilitza la eina que més profit li dóna. De ben segur molts utlitzen programes instal-lats al seu ordinador d’acord amb la seva plataforma GNU/Linux, MacOs o Windows.

Per començar a afegir blocs al teu llistat és tan senzill com navegar per la xarxa, trobar webs interessants, trobar a la web el botó de RSS (sol exisitir un botó taronja, alguns cops sols és un hipervincle que diu RSS), clicar-hi a sobre i ens donarà la web amb el codi XML. Copiam l’adreça del navegador i entram al nostre agregador creant una nova entrada, classificant-la dins la categoria que desitgis (cada persona organitza l’agregador com vol, per exemple amb categoires per temes diversos) i després basta afegir l’adreça que has copiat del navegador web.

L’últim pas és revisar de tant en tant l’agregador de blocs com si mirassis el teu correu diari, una simple entrada et dirà qui ha escrit, què ha escrit i ho podràs consultar tot des del teu agregador. Si t’interessa llegir la web o comentar pots fer-ho prement els links des del teu agregador.

Malgrat tot quan un es comença a acostumar amb els agregadors, els feeds i els blocs acaba llegint la majoria de posts, apunts o articles des de l’agregador i la web del bloc al que estàs “subscrit” és visitada per a temes puntuals que et cridin l’atenció i vulguis visitar la web.

Per acabar fer esment de dues coses ben siginficatives Technorati i el cercador de blogs BlogSearch de Google, eines per cercar blogs mitjançant les seves paruales claus i en el cas de Technorati t’hi pots subscriure i saber quan algú publica sobre un tema que tu has escollit previ registre a la web.

Tot plegat fa d’aquest conjunt d’acrònims molt més que un caramull de mots extranys, és una nova forma d’entendre la web i el seu ús.

Si voleu començau sindicant aquest bloc, al peu de pàgina en trobareu dues opcions: la sindicació als escrits i la sindicació als comentaris que es vagin fent als meus escrits.

Fins aquí l’explicació, com diuen al meu poble: Sort i Ventura!.