El tamany sí que importa

I és que després de deixar-vos païr una setmana el llançament de Illencs.com, ja és ben hora de retornar a escriure els temes d’aquest bloc.

Aquest cop parlarem de tamany, afirmant que el tamany sí que importa.
Més, si cal, quan un llegeix i reflexiona sobre articles com el de Garrett Dimon titulats Why Big is in.

El tamany del que parlam és de tipografies, botons i elements webs.

En els darrers temps són moltes les noves aplicacions web, la majoria web 2.0, que són llançades amb dissenys espectaculars. Dissenys que aposten per l’estètica i altres detalls impactants com la dimensió d’elements tipogràfics, botons i formularis.
Aplicacions web que amaguen baix una aparença senzilla, clara i gran, la seva complexitat tecnològica.

Què hi ha darrera aquesta tendència?

Dimon parla clarament de que lo gran és simple, és fàcil i pràctic.
Fàcil de clicar com més gran sigui un element, fàcil de llegir, fàcil de focalitzar i directe.
Provoca que prenguis decissions en un entorn amb senyals grans i poca renou gràfica en l’entorn.
Gran és millor.

Ja no es tracta d’estil, gusts ni teories; es tracta de pràctiques que funcionen a varis llocs web. Modes de dissenyar enfocats als usuaris per a donar-lis una millor experiència d’usuari perquè es sentin més guiats i més còmodes dins la web.

Ben mirat és tot el contrari que la tendència de fa uns anys enrere on els desenvoulpadros web col·locaven la màxima cantitat d’informació en un sòl espai, reduïnt texts i dimensions d’altres elements. La conseqüència era un aspecte massa atepeït, massa brutor visual i dificultat de lectura relaxada. En els pitjors dels casos la lectura acabava essent en diagonal o parcial.
La conseqüència d’aquesta forma de dissenyar és que deixes de banda la usabilitat i la experiència d’usuari.

Si anem mirant punt a punt podem comprendre fàcilment què aporta aquesta tendència de que gran és millor.

• Major facilitat de clicada

La llei de Fitt afirma que com més gran sigui el nostre blanc objectiu més fàcil serà endevinar-lo i acertar. Per tant: més gran, més fàcil de clicar.

• Millora la llegibilitat

Una persona es sent més còmode llegint per pantalla tamanys de font grans. Les tipografies de petites dimensions causen per texts de llarga o mitja durada fatiga visual, amb el risc que l’usuari acabi per no llegir tot el text.

• Ajuden a l’equilibri en pàgines amb molta informació

Enmig de llocs amb una certa cantitat de informació relevant donen equiliri al disseny i a la navegació, elements visuals grans com botons de subscripció, botons de compra o títols.
Exemples com Amazon i els motius per registar-te deixen pal·lès que pocs usuaris necesitaràn ajuda per poder registrar-se o saber si ho volen fer o per què.

• Forcen la pressa de decissions

Dimon comenta que en un entorn amb texts i botons grans hi ha menys espai útil per col·locar informació. Per tant com a dissenyador et sents obligat a valorar quina és la informació realment útil pels usuaris i decantar-la de la superflúa. Així et força a prendre decissions i a pal·lesar al disseny sols la informació útil.

Aquesta teoria és un recull de bones pràctiques aplicades a webs com Blogger, 37 signals i Mozilla entre d’altres.
Modes de treballar que per aquests webs tenen la seva funció, la seva intenció i el seu èxit.

Ara bé, personalment pens que no es pot aplicar a tot arreu aquesta tendència de “gran és millor”.
Davant un projecte web sempre hem de mesurar què aporta una tècnica o una altra, què volem aconseguir, què volem inspirar i quina és la millor forma de presetar-ho pels nostres usuaris potencials.
Sols aplicarem aquelles coses que ajudin al nostre projecte web, no allò que està de moda perquè grans corporacions ho apliquen.

De fet un pot dir que ha assolit un disseny perfecte quan no has d’afegi res i quan res del que tens al disseny sobra. (Antoine de Saint-Exupery).

Tags Technorati : usabilitat, dimon, web, disseny, tendencia, oscarbarber