50 milisegons, èxit o fracàs
No, aquest no és el títol de la nova pel·lícula de la indústria nord-americana. Aquests 50 milisegons són el temps que basta als usuaris per calificar una web i avaluar la seva calitat.
Un estudi de la Universitat Carleton de Ottawa publicat a la revista Nature, ha servit per treure aquesta soprenent conclussió. La premsa se’n fan ressò aquests dies i és que 50 milisegons és un segon dividit en 20 parts o el mateix temps que tarda en passar un fotograma a la pantalla de televisió.
El procés per arribar a aquesta conclussió ha estat senzill. Primer els investigadors han seleccionat webs visualmet agradables i altres pitjors. Les persones estudiades han visualitzat les webs en 50 milisegons i les han valorades com a bones o dolentes. Un cop vistes, lis han donat més temps i han tornat a valorar les mateixes webs podent analitzar-les amb més cura i detall. La calificació (bona o dolenta) ha coincidit en gairebé tots els casos; les bones eren les mateixes que les que havien escollit amb 50 milisegons.
Ni els mateixos investigadors podien arribar a imaginar aquest temps rècord però les conclussions tretes aporten detalls tan interessants com:
-
Si la primera impresió és bona l’usuari s’esforça en confirmar aquesta “impressió” pel fet de no sentir-se errat cercant arguments que el facin veure que la decissió era acertada.
Lindgard, una investigadora de l’estudi, explica que a la gent li agrada sentir-se amb raons de certesa, de manera que seguir navegant per una web que els hi semblà atractiva confirma aquesta certesa en el judici. - Si la primera impressió ha estat dolenta serà mal de fer que l’usuari segueixi a la web cercant arguments que el facin baratar d’idea, el judici inicial és molt mal de canviar. Perdent l’usuari la ocassió de consultar els continguts del web amb detall, encara que puguin ésser bons.
Les webs escollides com a bones han estat majoritàriament llocs nets, poc carregats d’elements ornamentals, ràpids en carregar i que compleixin uns estàndards en la distribució de l’espai com per exemple situar el logo de la web a la part superior esquerra i una capsa de cerca a la part superior dreta.
La impressió positiva a més de ser duradera, pot arribar inclús a ocultar errors del lloc web quan hi presten més atenció.
Així idò ja sabem que part de l’èxit dels nostres webs neix els primers 50 milisegons, un temps que dóna per molt i on tenen molt de pès la conjunció acertada d’usabilitat i d’estètica d’un web. (Ni omplir de gràfics innecessaris ni buidar la web d’elements senyalitzadors, per exemple).
Nielsen deia que eren 10 segons els que un usuari esperava a que es carregués una web abans de desesperar-se i marxar, ara diuen que 50 milisegons basten per una primera impressió!
Vosaltres quant tardau en valorar? Personalment tardo poc i no veig a l’estudi molt desencaminat. I és que en breus moments hom sap si et sent atret per l’entorn web i si vol aprofundir més. Hauràn de ser detalls subjectius com si és una pàgina recomanada o amb una informació necessària, entre d’altres, els elements capaços de retenir-te a un lloc web on no et sents còmode ni acollit.
Amb estudis com aquest pot ser més d’un “obrirà els ulls” per dissenyar i enfocar un nou disseny del seu lloc web. I amb una mica de sort enfocarà el seu nou web cap als estàndards web i complir amb mesures d’usabilitat i accessibilitat. No veis com una trista gràcia tenir un comerç a la www i perdre clients per mor de dissenys no usables ni amigables?.
Així idò, 50 milisegons: temps per èxit o fracàs. En aquest cas d’un lloc web.
Tags Technorati : web, disseny web, usabilitat, estetica, oscarbarber
7 Comentaris a “50 milisegons, èxit o fracàs”
que sàpigues… que a mi els teus dissenys web m’agraden en els primers 50 milisegons i en tots els següents!… segueix aixi! 
Gràcies, així idò puc dir que en 50 milisegons és un èxit, no? :p
Fòra bromes, gràcies pels ànims i per seguir d’aprop els meus projectes web.
En eixe temps potser no veus ni el nom del web. El primer impacte visual ens pot donar una idea per valorar si ens agrada estèticament, però i el contingut? Així 1000 bitàcoles que utiilitzen Wordpress -es un exemple- amb una plantilla bonica o lletja (tots la mateixa) serien valorats igual, independent de si diuen alguna cosa interessant o no.
Estic d’acord amb el Joan. Fer una web estèticament correcte és molt fàcil mitjançant un CMS i plantilles: totes les webs tindrien una bona valoració independentment del contingut.
Els raonaments exposats em semblen correctes però l’estudi deixa clar que l’usuari no descubreix de la mateixa manera o predisposició els contiguts en una web amb una impressió/valoració bona que una web amb mala experiència.
Així davant un entorn, plantilles o no, agradable un usuari es troba més còmode i pot usar (usabilitat, experiència d’usuari favorable) l’entorn i fer-ne un millor ús. Inclús els falls serien menys visibles per la bona impressió (diu la teoria).
Lògicament açò és una teoria provinent d’un estudi i és perillós que així sia per mor que molts editors utilitzen CMS, plantilles o dissenys precuinats. Però pens que un disseny tindrà una mala impressió quan sigui tan tan mal paït com perquè no dóni raons per voler saber què s’explica a aquell lloc web.
Un entorn amb lletra menuda, colors no diferenciables, no espaiós i sense separacions de cap mena… poques ganes farà a la majoria de gent, cosa que no vol dir que els usuaris amb interés específic en facin ús i amb freqüència.
Gràcies per les aportacions i els plantejaments, són ben vàlids i útils, tant que donarien per una conversa ben llarga i profitosa però com vos deia és una teoria que pot ser no és extrapolable a tots els casos.
Pues como era de esperar, ha salido Nielsen para contradecir dicho estudio.
“Los humanos son criaturas lentas, así que nos toma más de dos segundos irnos de una página web, una vez que hemos acabado el incluso más lento trabajo de evaluarla.”
“Sabemos de nuestros actuales estudios de eyetracking que los ojos aletean por toda la página durante esos dos segundos y que el usuario continua mirando *después* de pulsar [el botón de “Atrás”] hasta que la siguiente página empieza a renderizarse. Durante esas fijaciones adicionales, los usuarios a veces deciden permanecer y cancelar su operantion de irse.”
Sin ser gran amigo del gurú de la usabilidad, lo que dice me parece asi de entrada mas razonable que lo de los 50 milisengundos.
Lo de los 10 segundos data de 1999 o asi, cuando realmente el problema era la lentitud de carga, y lo que el usuario podria esperar para ver algo.
Este estudio habla mas del tiempo necesario para evaluar una web, una vez cargada.
Sí Juan Luis, era d’esperar que Nielsen sortís dient la seva sobre aquest estudi. (Un “gurú” no podia deixar escapar aquesta oportunitat de fer renou) 
Jo pens que més que una avaluació “completa” en 50ms, el que l’usuari fa és avaluar d’una forma ràpida el lloc web i “comparar-lo” a mode flash amb el que espera d’una web.
Si el resultat és bò l’usuari es queda a la web amb més calma, si és dolent o no esperat l’usuari serà més ràpid en abandonar el lloc web del que ho seria en condicions normals o positives. Provocant que amb aquesta sortida “precipitada” (no ha de ser en 50 ms, sinó que sòl ser més temps) l’usuari no haurà pogut mirar amb la calma necessària els contingunts del lloc web.
I aquí és una mica on radica aquest estudi, en que els primers 50 milisegons aporten una impressió que perdura i condiciona una mica els comportaments dels usuaris.
Gràcies Juan Luis, bona aportació i com ja deia als anteriors comentaris pens que és un tema “obert” a moltes impressions i totes amb part de raó.
Salut!
roser
19 de gener de 2006 a las 2:56 pm